Memòria col·lectiva, record personal

Fa més de mil anys Sant Pere de Ponts, del bisbat d’Urgell, senyorejava eclesiàsticament el mig Segre. Entre alzines i oliveres, compartia protagonisme amb el castell del qual era primera parròquia i després canònica agustiniana. Des de l’1 de novembre de 1024, la seua presència s’escriu en el judici de restitució de la Cortiuada al bisbat. Aquest 2024 en fem evocació i ho celebrem conjuntament.

Aquest Mil·lenari aconsegueix unir llengua, és a dir narració, identitat, autoestima i memòria. Ens permet superar el desequilibri que existeix entre la memòria col·lectiva i la individual. Tots, individus d’una comunitat, ens convertim avui i sempre en peces indispensables per a unir novament aquests miralls del record. Fragments d’una realitat que avui es fa present en el Mil·lenari, una reconstrucció social imprescindible i necessària si volem trobar el nostre lloc en el món.

En la commemoració que tot just presentem hi ressonen, escolteu-les, les veus de la comtessa Ermessenda, dels comtes Ermengol II i Berenguer Ramon I, dels senyors de Ponts, però també, i molt especialment, la de totes aquelles persones que llavors, com ara, en constitueixen la força motriu. Fem cultura, doncs, del record per retornar a l’escena de la història. Assaborim-la i sapiguem projectar-la des del present cap al futur. La memòria és col·lectiva però el record és personal. Vulgueu, per tot plegat, acompanyar-nos en la commemoració del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts que avui tot just comença.